Publicado el Deja un comentario

Set de menjador

  • Set de menjador.
  • Menjador.
  • Cadires.
  • Taula.
  • Sofa.
  • Blau.
  • Taula blanca.
  • Taula de fusta.
  • Modern

Una mica d’historia:

La història dels menjadors socials es remunta al segle XVIII segons menciona Johann Georg Krünitz en l’enciclopèdia econòmica (Oeconomischen Encyclopädie).[1] El qual esmenta l’existència d’aquestes institucions per a persones necessitades en grans ciutats europees com ara HamburgLondres o Munic. Oferien una sopa econòmica, una sopa de baix preu, de fàcil preparació i nutritiva. A Espanya es tenen dades d’existència de menjadors socials que tenen més de quatre segles com és: l’Ave María de Madrid.

E Durant la guerra civil, el 1936, es van crear institucions i organismes específics per pal·liar les penúries ambdós bàndols. Des del costat republicà, es va crear el Socorro Rojo i al bàndol nacional Auxilio de Invierno, que va néixer posant en marxa menjadors infantils; després es convertí en l’Auxilio Social (1937), integrat a la Falange Espanyola. Les seves actuacions s’estructuraven en tres branques: “auxilio de invierno” (per a necessitats alimentàries), servei d’informació social (visites a domicili) i protecció a la mare i fill/a, anomenat «Casas de la Madre», eren serveis per a embarassades, centres de maternitat, alimentació infantil i llars per als nens i nenes.

Cada any, el nombre de menjadors i cuines augmentava amb gran freqüència. A partir dels anys 40, després de la mort de Franco i el començament de la TransicióAuxilio Social va passar a dependre de l’institut d’assistència Social del Ministeri de Governació, d’aquí van sorgir els serveis socials.

Si vols una cuina visita kit de cuina

Si vols saber de cuina visita http://postresartesans.cat/ .

Publicado el Deja un comentario

Kit mobles de cuina

  • Mobles de cuina.
  • Practic.
  • Modern.
  • Ideal.
  • Oferta
  • Colaboració.
  • Pack.
  • Kit.

Si voleu en menjador Albex feu clic Aqui.

Mobles de cuina:

El terme «moble de cuina» s’aplica a aquella categoria de mobles, adequada per a una habitació a una casa / apartament, on normalment es desenvolupa l’activitat culinària. S’empren per a l’emmagatzematge d’aliments, equips de cuina i, sovint, safates i plats per al servei de taula. Electrodomèstics com frigorífics, rentaplats i forns solen integrar-se en els mobles de cuina. Actualment, hi ha moltes opcions disponibles per als armaris.

Una mica d’historia:

El primer exemple de cuina modular tal com entenem ara va ser Cucina E5 creada per Marco Zanuso al 1966 per a empresa italiana Elam; va ser un model que va revolucionar radicalment l’espai culinari, convertint-lo en un autèntic espai vital. Fins aquell moment la cuina era només un lloc utilitzat per cuinar aliments, de manera que no era un lloc de la casa considerat habitable.

Cuines modulars en falses parets:

Per a cuines equipades en parets artificials, ens referim a les cuines que, tot i ser modulars, són iguals en tots els sentits a les cuines de maçoneria. Les estructures internes estan fetes de tauler marí (fusta) coberta de gres porcelànic.

El contraplacat marí és un material resistent a l’aigua i també s’utilitza en la construcció d’embarcacions. Els taulers de cuina es poden fer amb pedra de lava recoberta de ceràmica i també es poden decorar a mà amb qualsevol tipus de decoració.

La part superior de pedra de lava es distingeix de la part superior de les rajoles per la seva resistència a la càrrega, la calor, la humitat, els xocs i l’absència de fuites ja que la part superior està realitzada amb plaques de una mesura personalitzables. Es diferencien de les cuines de maçoneria per la seva capacitat de desmuntar i tornar a muntar-les en un altre lloc, no absorbeixen la humitat i no requereixen cap mà d’obra especialitzada.

Si voleu saber mes sobre la cuina consulteu http://postresartesans.cat/

Publicado el Deja un comentario

Escritori de computadora

Millors escritoris per jugar, estudiar o treballar. Tenim un escritori gris gran perfecte per treballar i un blanc petit per

Escritori gris per treballar

  • Escritori
  • Color gris
  • Gran
  • Modern
  • Economic

Taula per estudiar i treballar

  • Ecritori
  • Color blanc
  • Petit
  • Economic
  • Modern

Que es un escriptori?

Un escriptori és un moble que s’empra per a escriure. Té calaixos per a guardar-hi papers, els estris d’escriure, etc., i una part plana que serveix de taula per escriure

Evolucio dels escriptoris.

Els primers pupitres

No hi ha vestigis que s’utilitzés un tipus de moble específic com els escriptoris en l’Antiguitat clàssica ni en les altres civilitzacions antigues de l’Orient Mitjà o del Llunyà Orient. A l’edat mitjana, les il·lustracions mostren els primers mobles que semblen haver estat dissenyats i construïts per a la lectura i l’escriptura, o ús quotidià dels monjos cal·lígrafs, principals difusors de la cultura durant aquesta època, utilitzaven faristols que es posaven sobre els genolls o tauletes.

Amb l’arribada del Renaixement i la difusió de la impremta es comença a utilitzar una taula específica

Els escriptoris del Renaixement i èpoques posteriors van tenir una estructura més prima que la taules anteriors, i amb més calaixos. Com a element determinant de la destinació per a escriptori de les taules i altres mobles d’aquest període, hi ha la presència d’un calaix amb tres petites separacions (per al pot de tinta, el paper assecant i la pols de safata) i un espai per al llapis.

L’escriptori amb les formes que es coneixen actualment van néixer fonamentalment en el segle xvii i segle xviii. L’escriptori per ordinador de les últimes dècades és l’edició més recent a una llarga llista de formes d’escriptori, però que resulta ser un refinament de la taula de dibuix creada a les darreries del segle xviii.

Els escriptoris no només s’utilitzen per a l’escriptura, sinó que compleixen també la funció de guardar objectes, documents i útils per a oficina, de manera que van proveïdes de calaixos als costats, que fan de suport i deixen en el centre un espai per als peus.

Era Industrial

L’ús de la màquina de vapor va fer possible una rebaixa dels costos de fabricació en la indústria del moble. A partir de llavors, es van fabricar quantitats limitades d’escriptoris de bona qualitat per a llars i oficines de més luxe, mentre que la gran majoria de les taules es realitzaven de forma ràpida per mà d’obra no qualificada i amb ús de components estandarditzats.

Així, l’edat per si sola no garanteix que un antic escriptori sigui una peça de bona qualitat. Ja que aquest canvi en la fabricació es va dur a terme fa poc més que un centenar d’anys. La necessitat d’emmagatzemar paper i correspondència impulsar la creació d’escriptoris més complexos i especialitzats. Com el model rolltop, que va ser fabricat al canvi del segle xix al xx i variant del clàssic escriptori Cylinder. Es proporcionava una forma ràpida i relativament barata de guardar el flux cada vegada més gran de paper sense haver de ser retirat aquest al final de la jornada. Els documents en paper van començar a considerar la taula definitivament com la seva «llar» amb l’arribada dels arxivadors.

La correspondència i altres documents eren ja massa nombrosos i causaven problemes a l’hora de ser classificats. Per això comença a ser habitual la incorporació de casellers en un petit compartiment per sobre o per sota de la taula de treball. Exemple d’aquest interès per augmentar la funcionalitat de la taula de treball és el famós escriptori Wooton. Aquests nous dissenys podien transformar-se en diferents formes i angles.

Escriptoris d’acer

Un auge més petit en el treball d’oficina i en la producció d’escriptoris. Es va produir al canvi del segle xix al xx amb la difusió de l’anomenat paper de calc i el seu ús massiu en les màquines d’escriure. Van introduir escriptoris d’acer que fossin capaços d’aguantar càrregues més pesades de paper i suportar millor el treball amb màquines d’escriure. Es va fer popular l’anomenat escriptori en «L», amb un afegit lateral utilitzat com a annex per a la màquina d’escriure.

Una altra fase de gran creixement d’aquest sector es va produir després de la Segona Guerra Mundial amb l’extensió de l’ús de la fotocopiadora. Aixó va provocar un increment del treball de les oficines i amb això del nombre de llocs de treball que requerien taules d’escriptori. Disminuint la superfície de treball d’aquests llocs a mesura que els preus dels lloguers s’elevaven. Els documents van ser traslladats directament a arxivadors, enviats a centres de gestió de documents, o transformats en microfilm, o ambdues coses alhora.

També es van estendre els mobles modulars amb diversos seients. Fins i tot els escriptoris dels directius i executius, a mesura que el seu nombre creixia. Van esdevenir productes fabricats a gran escala amb fusta contraplacada o aglomerat.

Si voleu saber mes de informatica consulteu http://pcedit.cat/

Si vols la cadira ideal per el escritori Albex visita la Cadira d’oficina

Publicado el 1 comentario

Butaca Groga

Caracteristiques:

  • Groc.
  • Butaca.
  • Quatre potes.
  • Reposabrassos.
  • Comode.
  • Economic

Una mica d’historia:

Gran part dels objectes dissenyats per arquitectes són concebuts al mateix moment que l’obra arquitectònica que en aquell moment realitzen. En el cas de Miguel Fisac, els mobles es creaven per a obres concretes que, un cop acabades, corrien el risc de degradar-se amb la inclusió del mobiliari llavors existent, de mala qualitat.

Aquesta butaca, que va ser dissenyada per a la biblioteca de la Fundación Goerres, al carrer Serrano, número 117 de Madrid, del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), que es va inaugurar el 1948, forma part de l’ampli conjunt de mobles que l’arquitecte va idear per a aquest espai (tamborets, cadires, taules de diferent mena, prestatgeries, etc.) i igual que la resta de peces la butaca planteja la distinció entre estructura i funció.

Carpintería La Navarra va produir la butaca Estructural des de 1954-1955 fins a 1975 si fa no fa, només de manera esporàdica per a equipaments concrets d’alguna obra de Fisac. Cal tenir en compte que com que es tracta d’una producció bàsicament artesanal és comprensible que Fisac encarregués peces concretes als seus industrials habituals.

Caracteristiques d’una butaca:

L’esquelet de la butaca, realitzat de fusta de roure es munta ortogonalment amb elements de secció variable segons el seu comportament als diferents esforços que ha de suportar: 30 x 30 mm per a la compressió, 30 x 60 mm per a la flexió i, de nou, 30 x 30 mm per a la tracció, bé que aquests últims rebaixats a la zona central fins a arribar a 15 x 15 mm «per indicar estirament i assenyalar les zones funcionals, més gruixudes, dels extrems, encastats a trau» com observa el mateix arquitecte.

En canvi, els elements funcionals, el seient i el respatller, lluny de la rigidesa lineal de l’estructura, porten un tou de goma escuma sobre una estructura de fusta i un acabat entapissat de tela, malgrat que també es fabricava en acabat de cuir.

Tots dos elements són independents, de manera que s’hi ressalta la diferent funció que han de complir. La ingravidesa i la transparència de l’estructura contrasten amb l’opacitat dels elements funcionals.

El seient no descansa directament sobre l’esquelet, sinó que s’hi eleva a sobre uns centímetres per permetre una inclinació adequada del seient. El mateix passa amb la unió entre el respatller i l’estructura, frenada per la interposició d’una peça de fusta. El contacte entre tots dos, violent, sense transicions, s’accentua amb l’angle amb què el respatller hi topa i literalment s’hi clava. Aquests gestos rotunds i ferms donen a l’objecte una gran força expressiva però sobretot desprenen una difícilment explicable sensació de veritat.

Si vols uns sofas per combinar amb la butaca tens Sofa vintatge marro o sofa de cuir negre

Publicado el 2 comentarios

Sofà de tela marro

Característiques:

  • Marró.
  • Sofà.
  • te vuit potes.
  • estil vintage.
  • reposabrasos.
  • comode
  • economic
  • avia

Que es un sofa?

El sofà és un moble destinat a seure dues o més persones, col·locat usualment a les sales d’estar de les cases. Acostuma a constar d’una estructura rígida de fusta o metall i folres de tela suau amb coixins. Aquest tipus de seient és l’evolució del triclinium romà i es distingeix de la butaca, que és per a una sola persona i de la cadira, més petita i amb menys confort. Es va generalitzar a partir de la revolució industrial.

Es troben generalment en el rebedor o el saló i/o la sala de la casa. Un seient d’aquest clàssic consta d’una estructura de fusta folrada de tela i embuatada en algunes zones (per exemple, en els reposabraços ). A ella s’afegeixen coixins de diversos farciments que conformen el seient i el respatller. Els sofàs es comercialitzen en una gran varietat de teixits i en cuir així com en molt diversos dissenys.Entre els tipus més habituals destaquen els de dos i tres seients i el cantoner.

Un sofà típic acull a dos a tres persones i té reposabraços a banda i banda. Existeixen alguns mobles similars al aquest seient: els més populars inclouen el divan, la chaise longue, el canapè o l’otomana. També, per estalviar espai, alguns s’obren per formar un llit com és el cas d’aquest sofallit o el futon.

Historia.

El sofà era originalment el tron dels àrabs i egipcis la seva existència està constatada ja en l’antiguitat. En la societat romana el sofà es trobava en el menjador, conegut com a triclinum. Tres sofàs eren col·locats al voltant d’una taula baixa i els homes descansaven mentre menjaven (encara que les dones s’asseien en cadires convencionals)

Si vols un altre tipus de sofa visita Sofa de cuir negre

Publicado el 2 comentarios

Sofa de cuir negre familiar

Característiques:

  • De color negre
  • Sofá
  • Reposa caps
  • Comode
  • Economic
  • modern
  • familiar

Que es un sofà?

El sofà és un moble destinat a seure dues o més persones, col·locat usualment a les sales d’estar de les cases. Acostuma a constar d’una estructura rígida de fusta o metall i folres de tela suau amb coixins. Aquest tipus de seient és l’evolució del triclinium romà i es distingeix de la butaca, que és per a una sola persona i de la cadira, més petita i amb menys confort. Es va generalitzar a partir de la revolució industrial.

Es troben generalment en el rebedor o el saló i/o la sala de la casa. Un seient d’aquest clàssic consta d’una estructura de fusta folrada de tela i embuatada en algunes zones (per exemple, en els reposabraços ). A ella s’afegeixen coixins de diversos farciments que conformen el seient i el respatller. Els sofàs es comercialitzen en una gran varietat de teixits i en cuir així com en molt diversos dissenys.Entre els tipus més habituals destaquen els de dos i tres seients i el cantoner.

Un sofà típic acull a dos a tres persones i té reposabraços a banda i banda. Existeixen alguns mobles similars al aquest seient: els més populars inclouen el divan, la chaise longue, el canapè o l’otomana. També, per estalviar espai, alguns s’obren per formar un llit com és el cas d’aquest sofallit o el futon.

Historia.

El sofà era originalment el tron dels àrabs i egipcis la seva existència està constatada ja en l’antiguitat. En la societat romana el sofà es trobava en el menjador, conegut com a triclinum. Tres sofàs eren col·locats al voltant d’una taula baixa i els homes descansaven mentre menjaven (encara que les dones s’asseien en cadires convencionals)

Si vols una botaca clica AQUI i si vols un altre sofa d’un estil diferent clica AQUI