Autor: Aleix

Publicado el por — Deja un comentario

Set de menjador

  • Set de menjador.
  • Menjador.
  • Cadires.
  • Taula.
  • Sofa.
  • Blau.
  • Taula blanca.
  • Taula de fusta.
  • Modern

Una mica d’historia:

La història dels menjadors socials es remunta al segle XVIII segons menciona Johann Georg Krünitz en l’enciclopèdia econòmica (Oeconomischen Encyclopädie).[1] El qual esmenta l’existència d’aquestes institucions per a persones necessitades en grans ciutats europees com ara Hamburg, Londres o Munic. Oferien una sopa econòmica, una sopa de baix preu, de fàcil preparació i nutritiva. A Espanya es tenen dades d’existència de menjadors socials que tenen més de quatre segles com és: l’Ave María de Madrid.

E Durant la guerra civil, el 1936, es van crear institucions i organismes específics per pal·liar les penúries ambdós bàndols. Des del costat republicà, es va crear el Socorro Rojo i al bàndol nacional Auxilio de Invierno, que va néixer posant en marxa menjadors infantils; després es convertí en l’Auxilio Social (1937), integrat a la Falange Espanyola. Les seves actuacions s’estructuraven en tres branques: “auxilio de invierno” (per a necessitats alimentàries), servei d’informació social (visites a domicili) i protecció a la mare i fill/a, anomenat «Casas de la Madre», eren serveis per a embarassades, centres de maternitat, alimentació infantil i llars per als nens i nenes.

Cada any, el nombre de menjadors i cuines augmentava amb gran freqüència. A partir dels anys 40, després de la mort de Franco i el començament de la Transició, Auxilio Social va passar a dependre de l’institut d’assistència Social del Ministeri de Governació, d’aquí van sorgir els serveis socials.

Si vols una cuina visita kit de cuina

Si vols saber de cuina visita http://postresartesans.cat/ .

Publicado el por — Deja un comentario

Kit mobles de cuina

  • Mobles de cuina.
  • Practic.
  • Modern.
  • Ideal.
  • Oferta
  • Colaboració.
  • Pack.
  • Kit.

Si voleu en menjador Albex feu clic Aqui.

Mobles de cuina:

El terme «moble de cuina» s’aplica a aquella categoria de mobles, adequada per a una habitació a una casa / apartament, on normalment es desenvolupa l’activitat culinària. S’empren per a l’emmagatzematge d’aliments, equips de cuina i, sovint, safates i plats per al servei de taula. Electrodomèstics com frigorífics, rentaplats i forns solen integrar-se en els mobles de cuina. Actualment, hi ha moltes opcions disponibles per als armaris.

Una mica d’historia:

El primer exemple de cuina modular tal com entenem ara va ser Cucina E5 creada per Marco Zanuso al 1966 per a empresa italiana Elam; va ser un model que va revolucionar radicalment l’espai culinari, convertint-lo en un autèntic espai vital. Fins aquell moment la cuina era només un lloc utilitzat per cuinar aliments, de manera que no era un lloc de la casa considerat habitable.

Cuines modulars en falses parets:

Per a cuines equipades en parets artificials, ens referim a les cuines que, tot i ser modulars, són iguals en tots els sentits a les cuines de maçoneria. Les estructures internes estan fetes de tauler marí (fusta) coberta de gres porcelànic.

El contraplacat marí és un material resistent a l’aigua i també s’utilitza en la construcció d’embarcacions. Els taulers de cuina es poden fer amb pedra de lava recoberta de ceràmica i també es poden decorar a mà amb qualsevol tipus de decoració.

La part superior de pedra de lava es distingeix de la part superior de les rajoles per la seva resistència a la càrrega, la calor, la humitat, els xocs i l’absència de fuites ja que la part superior està realitzada amb plaques de una mesura personalitzables. Es diferencien de les cuines de maçoneria per la seva capacitat de desmuntar i tornar a muntar-les en un altre lloc, no absorbeixen la humitat i no requereixen cap mà d’obra especialitzada.

Si voleu saber mes sobre la cuina consulteu http://postresartesans.cat/

Publicado el por — 1 comentario

Butaca Groga

Caracteristiques:

  • Groc.
  • Butaca.
  • Quatre potes.
  • Reposabrassos.
  • Comode.
  • Economic

Una mica d’historia:

Gran part dels objectes dissenyats per arquitectes són concebuts al mateix moment que l’obra arquitectònica que en aquell moment realitzen. En el cas de Miguel Fisac, els mobles es creaven per a obres concretes que, un cop acabades, corrien el risc de degradar-se amb la inclusió del mobiliari llavors existent, de mala qualitat.

Aquesta butaca, que va ser dissenyada per a la biblioteca de la Fundación Goerres, al carrer Serrano, número 117 de Madrid, del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), que es va inaugurar el 1948, forma part de l’ampli conjunt de mobles que l’arquitecte va idear per a aquest espai (tamborets, cadires, taules de diferent mena, prestatgeries, etc.) i igual que la resta de peces la butaca planteja la distinció entre estructura i funció.

Carpintería La Navarra va produir la butaca Estructural des de 1954-1955 fins a 1975 si fa no fa, només de manera esporàdica per a equipaments concrets d’alguna obra de Fisac. Cal tenir en compte que com que es tracta d’una producció bàsicament artesanal és comprensible que Fisac encarregués peces concretes als seus industrials habituals.

Caracteristiques d’una butaca:

L’esquelet de la butaca, realitzat de fusta de roure es munta ortogonalment amb elements de secció variable segons el seu comportament als diferents esforços que ha de suportar: 30 x 30 mm per a la compressió, 30 x 60 mm per a la flexió i, de nou, 30 x 30 mm per a la tracció, bé que aquests últims rebaixats a la zona central fins a arribar a 15 x 15 mm «per indicar estirament i assenyalar les zones funcionals, més gruixudes, dels extrems, encastats a trau» com observa el mateix arquitecte.

En canvi, els elements funcionals, el seient i el respatller, lluny de la rigidesa lineal de l’estructura, porten un tou de goma escuma sobre una estructura de fusta i un acabat entapissat de tela, malgrat que també es fabricava en acabat de cuir.

Tots dos elements són independents, de manera que s’hi ressalta la diferent funció que han de complir. La ingravidesa i la transparència de l’estructura contrasten amb l’opacitat dels elements funcionals.

El seient no descansa directament sobre l’esquelet, sinó que s’hi eleva a sobre uns centímetres per permetre una inclinació adequada del seient. El mateix passa amb la unió entre el respatller i l’estructura, frenada per la interposició d’una peça de fusta. El contacte entre tots dos, violent, sense transicions, s’accentua amb l’angle amb què el respatller hi topa i literalment s’hi clava. Aquests gestos rotunds i ferms donen a l’objecte una gran força expressiva però sobretot desprenen una difícilment explicable sensació de veritat.

Si vols uns sofas per combinar amb la butaca tens Sofa vintatge marro o sofa de cuir negre